Camí de la ciutat olímpica

El consell del nostre amic de la bugaderia, va ser molt encertat. La ruta fins a Whistler, la seu de les proves d’esquí alpí de 2010, podia semblar una bogeria, uns 500 quilòmetres de carretera de corbes, mal asfaltada i amb pendents d’un 15 % en alguns trams. Segurament ho era però sincerament valen la pena les gairebé 7 hores de viatge. El començament, el paisatge és desèrtic, sembla l’oest dels Estats Units, ple de pobles trets d’una pel·lícula de l’oest. Després la carretera comença a pujar i baixar i t’endinses en una zona que podrien ser perfectament els Alps. Una carretera que segueix un riu i plena d’avets i fressers que li donen un aspecte impreionant. Fins i tot, i això si que és difícil, a les 12 del migdia hem trobat una cria d’ós negre creuant la carretera. En aquesta zona no són gaire fàcils de trobar.