Després de l’emoció de l’ós, hem decidit repetir el camí a les 6 del matí. Aquest cop no hi ha hagut tanta sort però tot i això hem pogut veure l’esmorzar d’un elk.

Avui tocava preparar la caravana, estarem uns dies encara més perduts als Ice Fields del nord del parc, no sabem que trobarem, però no te pinta de tenir molts serveis. Hem carregat d’aigua d’electricitat i cap a d’alt, cap al Lake Louise.

El camí per la Transcanada no és gaire llarg, amb una hora hi haurem de ser però les constants obrers de millora ens han endarrerit una mica. Al arribar al Lake Louise, no penseu que és un poble, són bàsicament quatre botigues i hotels. Just sortint de la carretera trobem el Lake Louise Trail Camping on dormirem com a mínim una nit.

Les millors vistes del Lake Louise i del Moraine, estan des de la muntanya del davant. Unes pistes d’esquí que a l’estiu tenen algun remuntador obert. Una mica car, però val la pena per tenir vistes com aquestes

Tot i que el llac més famós és el Louise, el Moraine, a 15 quilòmetres a l’est, no té res a envejar. Un petit camí al seu voltat descobreix imatges com aquesta

Això sí, a totes les guies recomanen evitar anar als llacs entre les 11 del matí i les 5 de la tarda; tenen tota la raó del món, sembla la Rambla. Els canadencs consideren aquest un dels millors paisatges del país. Tenen tota la raó del mon i per això val la pena esperar a les 5 de la tarda que ja no queda ningú.

I com podíem marxar a dormir sense intentar trobar algun ós. Doncs passat el poble, direcció a les pistes d’esquí, hi ha una petita carretera local que porta fins a Banff. No sabem si és que tenim molta sort o és que ja ens estem convertint en experts buscadors de plantígrads, però a uns 15 quilòmetres, pel mig del Bow Valley, ha aparegut el buscat Grizzlie. Amb aquest exemplar no hi ha collons de baixar del cotxe, les fotos són des de la finestra però estava a peu de carretera... impressionant... no hi ha paraules.

Segurament estarem un parell de dies sense internet, els Ice Fields, estan perduts al mig de la muntanya i no tindrem ni electricitat, per tant tocarà fer foguera i esperar que no se’ns mengi algun animal.